Conte d’hivern.- Shakespeare.

CONTE D’HIVERN

Traducció JMª de Sagarra

Edit. Bruguera

Barna. 1985

 

DRAMATIS PERSONAE

 

LEONTES, Rei de Sicília

MAMÍL·LUS, El seu fill petit

CAMIL·LO, Coper del rei

ANTÍGONUS, noble sicilià

CLEÒMENES, noble sicilià

DIÓ, noble sicilià

POLÍXENES, Rei de Bohèmia

FLORISEL, el seu fill. Enamorat de PERDITA

ARQUIDAMUS, noble de Bohèmia

VELL PASTOR acull PERDITA

PAL·LUS, el seu fill (CLOWN – Shakespeare-)

AUTÒLICUS, viu tallabosses

MARINER

ESCARCELLER

HERMIONE, Reina de Sicília

PAULINA, dama de la reina

EMÍLIA, dama de la reina

PERDITA, filla de Leontes i Hermione. Enamorada de FLORISEL

MOPSA, pastora

DORCAS, pastora

EL TEMPS, fa de Cor explicatiu

SENYORS I CAVALLERS; DAMES, GUARDES I CRIATS; PASTORS I PASTORES.

L’obra esdevé entre Sicília i Bohèmia.

ACTE I

El rei de Sicília, Leontes, no aconsegueix fer quedar a la cort el seu amic Políxenes, rei de Bohèmia, a qui aprecia molt. Però la seva dona, Hermione sí. A partir d’aquest moment neixen uns recels malaltissos en el rei que ordena Camil·lo, el seu coper, que enverini el de Bohèmia. El súbdit descobreix les seves ordres a la seva víctima i fugen plegats al país d’aquest.

ACTE II

Leontes enfurit volca tot el seu odi en la seva dona, que està en cinta i, la fa empresonar repudiant el seu propi fill primogènit. Aquest fets provoquen el part sobtat de la reina i, Paulina, la seva dama, porta al rei la filla que ha nascut. Però ell ordena que l’abandonin a l’erm.

ACTE III

Fet el judici, l’oracle de Delfos atorga la innocència a la reina però Leontes en fa cas omís i la repudia. Porten la trista nova de la mort del primogènit i la reina pateix un desmai. Se l’enduen i comuniquen al rei que també ella ha mort.

Antigonus, marit de Paulina, encarregat d’abandonar el nadó, ho fa en un paratge inhòspit de Bohèmia, immediatament és devorat per un ós. La nena, amb el seu aixovar noble, és trobada per un pastor i el seu fill que se la queden.

ACTE IV

Passats setze anys, Florisel, fill del rei Políxenes de Bohèmia, sovinteja la granja del pastor. Està enamorat de Perdita, la noia trobada. Es fa una festa camperola. Antòlicus, un viu tallabosses que estafa els camperols, sobretot el fill del pastor, hi fa de les seves. El pispa sempre para l’orella i sap captar les millors converses d’aquest acte i treure’n profit. A la festa, el mateix rei Políxenes i Camil·lo, ara el seu conseller, s’hi presenten disfressats. Durant el ball els joves es prometen però el rei, descobrint-se, s’oposa frontalment a la seva unió interclassista. Quan la festa acaba els joves volen fugir però Camil·lo els convenç que vagin amb ell a la cort del rei Leontes perquè aquest intercedeixi al seu favor, davant del seu pare i vell amic. Per la seva part el pastor se sent humiliat davant tots pel rei, i amb el seu fill, es disposa a presentar-se davant del monarca i mostrar-li l’aixovar que duia la noia quan la va trobar. El viu Antolicus els sent i, fent-se passar per un noble que els pot ajudar a pledejar, els entabana per dur-los davant del príncep fugitiu, per treure’n algun premi.

ACTE V

La cort del rei Leontes aconsella el rei que prengui esposa per corregir la manca de descendència, a la qual cosa la dama de l’antiga reina, Paulina, s’oposa i convenç el rei perquè només es casi quan ella ho consideri de justícia. El rei s’ha refet de la seva gelosia i n’està penedit. Es presenten el príncep de bohèmia i Perdita. Ell els dóna asil però es presenten Políxenes i Camil·lo i el rei frisa per veure’ls. Per uns cavallers sabem que succeeix a continuació: el descobriment de la fila abandonada, l’alegria del rei, la promesa dels joves, l’acceptació de la unió de ambdós pares. Perdita que ha sabut d’una estàtua de la seva mare que guarda Paulina la vol veure i l’acompanya el seu pare i la cort encuriosida.

Mentre, Antolicus es congratula amb qui tants cops ha enredat, el fill del pastor, que ara l’han fet noble gràcies a una seva enredada mal calculada.

Perdita i la resta visiten ca la Paulina que els mostra l’estàtua d’Hermione. El rei se’n meravella de la semblança i Paulina fa que cobri vida. El rei confessa el seu remordiment i la reina el perdona i surten contents d’haver recuperat, marit, dona, filla i guanyat un fill nou, en la persona del seu gendre, Florisel. Només Paulina es dol de la pèrdua del seu marit, però Leontes li confia Camil·lo com a nou espòs.

eps.-



Aquesta entrada s'ha publicat dins de TEATRE i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *