Joan Puig i Ferrater

Normal
0
21
false
false
false
MicrosoftInternetExplorer4

JOAN PUIG I FERRATER (1882-1956)

AIGÜES
ENCANTADES.

 

ACTE PRIMER

Cecília ha anat a
estudiar per mestra a la ciutat i ara ha tornat al seu poble on estan
desesperats perquè porten anys sense aigua i han preparat una processó perquè
plogui. Ella ho critica i s’encara amb el seu pare (Amat) que és un violent
defensor de la tradició. La mare (Juliana) ha d’aguantar les constants
desavinences entre ells. Vergés és el mestre del poble que s’ha adaptat al seu
tarannà. Es descriu la processó. Hi ha discussió generacional. Cecília es
rebel·la de les imposicions del seu pare. Amenaça amb fugir. Joan, el batlle,
avisa de l’arribada d’un foraster. La noia endevina qui deu ser. El Mossèn
també arriba per demanar ajut perquè el foraster vol parlar al poble i no vol
que se li donin idees adverses. Finalment convenç Juliana d’haver estat egoista
per haver pretès fer intel·ligent la seva filla. Segons ell d’aquí ve el
conflicte a casa.

 

ACTE SEGON

El pastor de la Masia de Romanill convida el
poble a sentir les explicacions del foraster. Va arribant gent que el volen
escoltar. També s’hi incorporen Amat i d’altres que els volen fer desistir. Hi
ha discussions. Finalment després de ser presentat pel mestre, el foraster
parla. Amb dificultats, per les contínues interrupcions dels esvalotadors (Amat
i companyia). Es presenta com un enginyer que proposa utilitzar les aigües dels
gorgs, que el poble adora com sagrades per la Verge, per tal de resoldre per sempre la sequera
que pateixen. El Mossèn arriba i l’interromp. De sobte es posa a ploure i
s’abraonen contra el foraster que ha de fugir. Cecília apareix a escena amb la
cara ensangonada demanant pel foraster. El seu pare l’havia tancada i s’ha
escapat.

 

ACTE TERCER

Amat i Juliana discuteixen
sobre no haver educat convenientment la seva filla. Un, intransigent; l’altra,
amorosa, desitjant el seu perdó. Altres personatges comenten l’alegria per la
pluja que ha caigut. El Mossèn també exigeix a Amat que perdoni la filla.
Altres comenten que han perseguit el foraster i l’han apedregat. L’alcalde es
penedeix del seu comportament i surt a cercar-lo convençut que tenia la raó.
Cecília ve a acomiadar-se, després de cercar el foraster inútilment. Amat no la
vol deixar entrar. Juliana intercedeix i fins i tot té un moment de rèplica al
seu home. La filla l’anima a queixar-se i Amat es conté pel Mossèn. Cecília
aprofita per canviar-se després de discutir. Se sent el Tedeum organitzat pel
Mossèn. Arriba Vergés i parla amb Cecília. Aquesta li diu que se’n va i ell
mira de mostrar-li el seu amor però ella el troba covard i abnegat i el mig
convenç de que ensenyi a la mainada a ser crítics. Ell s’hi avé però després
se’n desdiu. Cecília marxa per a no tornar.

 

LA DAMA ENAMORADA

 

ACTE PRIMER

La Lluïsa Moran és una dona gran francesa que viu amb el seu fill en una casa
senyorial al camp. Té masovers i una criada. Esperen vora el foc Víctor, l’arribada
del seu fill i Abel, un jove de la seva edat que fa temps vingué a demanar
feina i es va quedar. Lluïsa s’ha enamorat d’Abel i no el vol deixar marxar. Víctor,
el seu fill, n’està engelosit. Arriben i Lluïsa mostra afalacs per tots dos i
uns d’especials per l’Abel. Els masovers, Teo i la seva mare Anneta són una
mare gran i un fill borratxo que diu partir la crueltat de Víctor, essent recolzat
per la mare. Però ell, ebri i foll la fa caure. Teo està frustrat per un amor
que li han pres. Tothom intenta fer-li veure a Lluïsa que es veu molt el seu
interès. Quan queda sola amb Abel, aquest li demostra el seu desig i ella el
frena. Víctor apareix i es comporta com una criatura mancada d’afalacs.

 

ACTE SEGON

Teo, serè, conversa
amb la mestressa i Berta, la criada, a qui festeja però afronta els seu rebuig.
Víctor critica que la seva mare confraternitzi amb el servei. Entra el Llarg,
un rodamón, un antic amic d’Abel que havien bruixolejat junts. Demana
acolliment. En la conversa amb Abel li recrimina el seu sedentarisme. Lluïsa
està neguitosa. Víctor es burla de les seves aventures i no es refia del Llarg
perquè pot calar foc allà on dormi. Li recrimina que no té res a perdre perquè
no té res. Abel acomoda el Llarg. Aprofitant que no hi és Víctor vol jugar amb
la seva mare un joc que sembla infantil. En voler-s’hi afegir Berta, ell
l’aparta brutalment. Lluïsa el recrimina, llavors ell li aboca tot el seu verí
i l’amenaça que triï entre ell o Abel. Finalment la mare consent en dir-li a
Abel que se n’haurà d’anar, tot i intentar retardar el temps de la seva marxa.
Torna Abel, Lluïsa li diu el que Víctor li ha insinuat però no gosa i finalment
sucumbeix als seus braços i cauen en una voluptuosa abraçada.

 

ACTE TERCER

Abel i Lluïsa acorden
fer-lo passar per malalt per retardar-ne la marxa. Anneta, la masovera gran,
explica grolleries del seu fill Teo a Lluïsa, durant les noces de la seva
antiga estimada. Teo es presenta més serè i reclama veure Víctor per demostrar
que està bé per treballar. Quan queden soles Anneta torna a comentar-li les
enraonies del poble sobre ella i Abel. Lluïsa vol que convenci Víctor de la
malaltia fingida d’Abel. Berta i Anneta conversen de feines domèstiques.  El Llarg empaita Berta que en fuig. Demana
poder esmorzar. Volen que se’n vagi però ell vol acomiadar-se d’Abel. Lluïsa
fins i tot el paga perquè no el vegi i se’n vagi, per por que no se l’endugui
amb ell. El Llarg explica com gràcies al noi se sentia més viu. Diu que Abel
volia escriure sobre les seves vivències. Recrimina Lluïsa que per la seva
culpa no ho farà. Ella, però , aconsegueix que se’n vagi. Entren Abel ferit per
Víctor que recrimina on ha dormit. Abel té por i vol marxar, Lluïsa el vol
encoratjar i li proposa anar a casa la seva germana per veure’l més endavant. Quan
el té engatussat  torna el Llarg. Abel
decideix anar-se’n amb ell. Abel veu que és l’únic recurs i se’n van. Lluïsa es
plany que un fill no té dret a prendre-li l’amor. Arriben Berta i Teo. Porten
Víctor mort. S’ha enverinat el cor(???)

 

EL GRAN ALEIX

 

Els masovers, entre
ells Baster i Privat, esperen l’arribada del seu amo amb expectació. És un
barrilaire. Sempre surt de gresca amb els homes. Les dones del poble, quan
arriba, sempre s’engalanen perquè les fa anar de corcoll. Sofia, la seva dona,
no està gens entusiasmada. Així ho manifesta a Privat, un dels homes. Moàs, un
rodamón, li porta queviures del bosc, ella el refusa perquè n’ha parlat
malament a una veïna.  Ell li suplica que
el perdoni i li dóna noves del seu home. Li diu que fins i tot té un fill
secret amb la veïna d’un mas. Entren a parlar. Privat fa de mitjancer entre
Noemí, la filla de Sofia i un noi veí, Avel·lí. Avisa a la noia que el noi
l’espera. Ella surt i hi va. Aleshores entra en Baster, un masover barrilaire
que es plany de la trigança de l’amo. Té ganes de fer barrila. Mentre, qui arriba
és el fill de la casa, Llucià. Duu el cavall coix. Entra a casa. Surt enfurismat
amb el vell Moàs i la seva mare perquè els ha sentit dir pestes del seu pare. Pega
a en Moàs i junts surten per anar al jutge de pau. Mentre les joves festejadors
han de plegar senten dir al seu germà i la seva mare que arriba el seu pare.
Porta un nen negre amb ell i el confia a la filla. La mare li fa mal paper. El
fill li explica que va fer cobrir les eugues en zel de les contrades com li
havia encomanat però en dir-li que el seu cavall ensopegà el pare s’enfurisma
amb ell. Finalment Llucià convenç el pare de no anar a fer barrila. La mare
se’n dol que hagi pogut i ella tots aquests anys no. Li fan explicar d’on ha
tret el nen. Explica que els parents eren rodamóns que els trobà a mig camí,
que el maltractaven i l’acollí. Sofia l’acusa d’haver dut el fill de la
castellana i que ara revelarà un gran secret als seus fills que Aleix coneix.
Aquest la repta a fer-ho. Sofia diu que no és pare de Noemi. Aleix els fa
entrar per parlar-ne més.

 

ACTE SEGON

Sofia amb Moàs vol
que faci quelcom per ella ja que tant l’aprecia. vol que s’endugui la criatura,
sense importar-li que en pugui fer. Moàs refusa però ho farà a canvi de menjar.
Noemi demana a Privat si ha enviat la carta a Avel·lí. Privat vol trametre-li
la resposta tocant-la. Ella l’engega dient que està molt trista perquè diu que
no li queda res més que el seu amor, Avel·lí, i surt per fugir amb ell. Llucià
enganxa Sofia que duu menjar a Moàs. No vol confessar-ho però finalment cedeix.
Llucià diu que els ha sentit d’amagat a l’hort i ha fet fora Moàs. Li llença el
menjar. Ella es queixa de que tots troben tan bo Aleix i a ella dolenta. Diu
que volia, allunyant l’infant que Aleix confessés la seva maldat perquè
sabessin com era abans no arribés ella a aquella casa. Ella tenia Noemí i la va
convèncer que se’n faria càrrec d’ambdues. Ella en veure que l’escena es
repetia s’engelosí i pensà posar-lo en evidència amb les seves malifetes.
Llucià vol fer-li veure que l’estimen. ella només veu  que consideren bo Aleix i ella dolenta. Noemi
torna frustrada perquè Avel·lí ha marxat sense ella. Comencen tots a conversar
sobre els seus desacords i diferències. Es retreuen faltes, hi ha retrets, però
finalment acorden viure en pau. Quan Aleix va l’estable un cavall li etziba una
cossa i el mata. Porten el cadàver i Sofia diu que ara sí haurà de marxar perquè
no la podran suportar.

Normal
0
21
false
false
false
MicrosoftInternetExplorer4



Aquesta entrada s'ha publicat dins de TEATRE i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *