Víctor Hugo

RUI BLAS

Ed. Papers on Demand

Edicions a Petició SL

Girona 2005

Trad. Enric Peres i Sunyer

PERSONATGES:

RUI BLAS

DON SAL·LUSTI DE BAZAN

DON CÈSAR DE BAZAN

DON GURITÀ

El comte de CAMPO REAL

El marquès DEL BASTO

El comte D’ALBA

El marquès DE PRIEGO

Don MANUEL ARIES

MONTAZGO

Don ANTONI UBILLA

COVADONGA

GUDIEL

Un LACAI

Un BATLLE

Un UIXER

Un AGUTZIL

Un PATGE

Dona Maria de Neubourg, LA REINA
d’Espanya

La DUQUESSA d’Alburquerque

CASILDA

Una CLAUERA

ACTE PRIMER

Una cambra del palau
reial. Sal·lusti president dels alcaldes del rei mana Rui
Blas, el seu criat, realitzar algunes funcions domèstiques. En
quedar-se sol amb Gudiel, el majordom, li confessa haver caigut en
desgràcia per haver forçat una cambrera de la Reina.
Vol venjar-se’n. Fa venir Rui Blas i li mostra un home del carrer
perquè el faci venir sense dir-li paraula.

Entra Cèsar de
Bazan, és cosí de Sal·lusti però una mica
tarambana i aventurer tabalot. Davant la seva pobresa Sal·lusti
l’interroga per com va passant. L’innocent aventurer li confessa
que dorm pels carrers i que ha robat a algun noble i tot. Li mostra
una capa d’un marquès com a prova. Parlen de la família
i de com l’alcalde ha prosperat. Aleshores aquest el commina a
oferir-li els seus serveis per venjar-se d’una dona. Quan sent això
Cèsar s’enfurisma i comença a dir pestes de
l’alcalde. Però de sobte Sal·lusti es comporta com si
l’hagués posat a prova i s’ofereix a donar-li diners per
pagar-li els deutes. Mentre va a buscar els diners fa entrar Rui Blas
per vigilar-lo.

Tan punt queden sols tots
dos es van a l’encontre perquè tenen una vella amistat.
Ambdós recorden llurs aventures i rememoren com han esdevingut
el que són. Rui Blas li confessa amargament sentir-se humiliat
perquè és un simple criat. Cèsar el reconforta.
Rui Blas també li confessa que està enamorat de la
Reina i que li deixa secretament un pom de flors al seu jardí
jugant-se la vida cada nit entre els guardes i les filferrades de
palau. Cèsar el preveu que també un noble, Don Gurità
l’estima i no la deixa de petja, però finalment, el veu tan
enamorat que desisteix de dissuadir-lo. Torna Sal·lusti amb
els seus diners.

Cèsar admira els
diners que li ha dat el seu cosí. S’acomiadà
discretament del noi i surt.

Sal·lusti i Rui
Blas. El primer li dicta una carta al segon com si fos una carta
d’amor per establir una cita secreta. El fa signar com Cèsar.
L’avisa que ha d’anar-se’n, abans però li fa escriure
una petita nota certificant la seva obediència envers la seva
persona. Tot seguit el fa disfressar luxosament , fins i tot li posa
una banda de prohom al coll i la pròpia capa, just quan entren
tot de prohoms de la cort.

Sal·lusti presenta
Rui Blas com el seu cosí Cèsar mentre el noi entoma els
comentaris d’elogi de tots estupefacte. De sobte entra la Reina.
Rui Blas en veure la seva enamorada perd l’erma. Sal·lusti
se li acosta i li diu el que vol que faci: que poc a poc esdevingui
l’amant de la Reina.

ACTE SEGON

La cort. La Reina passa
com pot les hores avorrides de la monotonia de palau. Contínuament
és controlada per la cambrera major. Li priva tota mena de
diversions. Ella té una jove cambrera amb qui fa truques. És
el seu únic consol. Entre els personatges del seguici hi ha
Don Gurità que n’està perdudament enamorat però
és un personatge ridícul i estrafolari.

Deixen sola la Reina
perquè faci les seves oracions i ella medita la seva situació
i els perills que la ronden en forma de Don Sal·lusti a qui
veu als ulls els odiosos desitjos de venjança. Només
disposa del consol del misteriós que li fa arribar els poms de
flors i en llegeix l’última nota. Fa tres dies que no en rep
noves i tem que s’hagi ferit perquè va trobar un tros de
roba ensangonada que guarda amb l’escrit al pit. Però, al
capdavall tem que per culpa de l’abandonament que la sotmet el rei
no caigui en mans d’algun enemic desconegut. De sobte arriben noves
del rei.

Torna tot el seguici
anterior i Rui Blas que representa és el missatger que du la
carta del rei. La cambrera major exigeix llegir-la com mana el
protocol. És una breu nova banal: el rei ha caçat un
llop! La Reina es decep. Veuen que no és lletra del rei i la
Reina en reconeix la cal·ligrafia del seu admirador secret.
Fan que s’acosti Rui Blas i ell es trasbalsa completament. Don
Gurità sospita i l’interroga. De sobte Rui Blas, cada cop
més indisposat, perd el sentit. Veuen que està ferit.
Esbrinen que en fa tres dies. La Reina que també s’ha
acostat per guarir-lo agafa del propi pit el mocador però pren
el tros d’encaix del seu admirador. Rui Blas en veure com guarda
els seus presents comprèn que el seu desig és
compartit. La jove cambrera sospita alguna cosa. Quan el veuen més
guarit tots surten i el deixen sol. Ell recull l’estripall que ha
caigut de la Reina i l’omple de petons. Torna Don Gurità i
es treu l’espasa Rui Blas l’interroga.

Don Gurità
confessa que l’ha vist fer comèdia davant la Reina i com ell
també n’està enamorat el repta a un duel. Rui Blas
accepta a contra cor i surt.

Entra la Reina com en
secret i parla amb Don Gurità. Li encarrega una missió
secreta: dur un cert objecte a casa seva, a Alemanya. Ell vol
negar-se, pensant en el duel, però la Reina l’acarona i
l’home encegat accepta. Surt la Reina i ell envia un missatge a Rui
Blas posposant a contra cor el duel.

ACTE TERCER

En una sala un munt de
nobles polítics conversen sobre fets d’estat i sobre el
vertiginós ascens de Rui Blas. Dedueixen que és gràcies
a la Reina. Després es comencen a repartir càrrecs,
possessions i riqueses, de sobte entra Rui Blas.

Rui Blas posa en
evidència la corrupció d’aquells homes que han portat
a la desfeta del regne. Després d’una llarga reprimenda
finalment els lliura un paper exigint la seva dimissió i
l’allunyament de la cort. Alguns si neguen però ell
aconsegueix el seu propòsit de sanejament. Anuncien el retorn
de Don Gurità. Rui Blas resta sol.

Entra la Reina per un
compartiment secret. El felicita perquè ha sentit la
reprimenda i n’està orgullosa. Finalment quan ella veu la
puresa moral de Rui Blas li descobreix el seu amor per ell. El que
passa que ella creu que es diu Cèsar i es d’origen noble, la
qual cosa a ell li cou profundament. Ella surt prometent acudir quan
ell ho sol·liciti.

Rui Blas sol està
exultant de felicitat. És estimat per la Reina. Oblida la seva
veritable condició. L’amor l’encega.

De sobte, darrera seu,
entra Sal·lusti. Tot se li esfondra. Sal·lusti va
disfressat de criat, amb l’antic vestit del jove li recorda la seva
condició fictícia i l’aconsella que no despatxi els
nobles ni vulgui fer les reformes estatals que abans ha pregonat
perquè al capdavall entre nobles s’han de protegir. Vestit
de criat però humilia Rui Blas fent-lo servir de servent. Li
ordena que l’endemà prepari la seva antiga casa i els seus
criats negres muts per un afer important. Rui Blas li suplica que no
concerneixi a la Reina però Sal·lusti se’n burla. Li
diu que no n’ha de fer res. Llavors Rui Blas comprèn que el
pla incumbeix a la Reina però tots els precs són
inútils. Ni quan li confessa que l’estima. Sal·lusti
diu que ja n’era conscient i que era part del pla. El jove li diu
que negarà tot el que pretén però l’altre li
etziba el tros de paper que li va fer signar conforme el servia sense
problemes i a gust. Aleshores Rui Blas es veu perdut i promet
ajudar-lo perquè és el seu servidor.

ACTE QUART

L’antiga casa de
Sal·lusti. Rui Blas tot sol debat com pot ajudar la Reina.
Arriba a la conclusió que ha de privar la sortida de palau de
la Reina. Decideix avisar Don Gurità mitjançant un
criat. A un altre el preveu de l’arribada de Sal·lusti, un
home que es comportarà com si fos l’amo de la casa. Però
ell decideix sortir perquè en no trobar-lo allí l’altre
perdrà una part important del seu pla.

Tan bon punt surt entra
d’una revolada Cèsar per la xemeneia. Va brut i esparracat.
divaga com el seu cosí el va fer empresonar per una malfactors
que el van dur molt i molt lluny però finalment s’escapà
i clama venjança. Com sap que és a la casa de Sal·lusti
s’atipa de tot el que pot arreplegar.

Entra un criat i no
s’estranya gens de trobar Cèsar cosa que el deixa
estupefacte. A més demana per ell i li dóna una gran
suma de diners. Cèsar els pren, pensant que està
desbaratant els plans de Sal·lusti. Intenta torrar el criat
per esbrinar alguna cosa més. Vol fer-lo arreglar-li el vestit
però l’altre li diu que no és la seva funció i
toca una campaneta per fer venir un altre criat. Cèsar es
pensa perdut però entra un dels negres muts i fa tot el que li
mana sense immutar-se. Ell es pensa que és cosa de bruixes.
Aleshores decideix donar els diners al primer criat perquè els
dugui a una fonda on hi té els amics que ja sabran com
gastar-los. La seva generositat fa veure’ns com ha arribat en
aquell estat. El criat marxa.

Entra una dona vella que
pregunta per ell. Ell no s’estranya i compren que la dona és
mitjancera d’alguna jove a qui Sal·lusti vol humiliar i li
segueix el joc. La vella li lliura una nota perquè hi posi el
seu vist-i-plau i així la noia vindrà. Fa entrar un
criat mut negre i li fa escriure a ell i acomiada la vella que se’n
va tot fent-se propaganda.

De sobte entra Don Gurità
amb dues espases i reclamant Rui Blas que ell coneix com Don Cèsar,
però aquest li diu que és ell. El noble es pensa que es
burla d’ell i finalment cau en la provocació d’acceptar un
duel. Cèsar pensa que és un marit burlat per Sal·lusti
i segueix el joc. Tots dos surten a lluitar.

Entra Sal·lusti i
s’exaspera en no veure res preparat.

Torna Don Cèsar i
tot rient va enumerant tots els graons que ha desbaratat al seu cosí
mentre aquest es va exasperant i desesperant. Aquest el vol fer fora
però Cèsar s’hi nega i segur d’ell mateix crida uns
agutzils que passen per davant la casa. Sal·lusti es veu mort.

Tan bon punt entren els
agutzils, abans no Cèsar faci perdre Sal·lusti, aquest
denuncia Cèsar com el perillós bandoler que ha robat i
saquejat a nobles i gent honrada. Cèsar ara veu com ha begut
oli. Sal·lusti els mostra la capa que duu l’aventurer que
encara conté el nom del noble a qui la va robar. Als agutzils
no els cal cap més prova i s’enduen presoner Cèsar
remugant i traient foc pels queixals.

ACTE CINQUÈ

La mateixa casa. Rui Blas
torna pensant que ha desbarat els plans del malvat noble però
porta una ampolleta amb verí per matar-se perquè no
suporta el mal que ha fet a la seva estimada i ara que la creu fora
de perill es pot matar.

Aleshores s’obre la
porta secreta i entra la Reina. Ell s’exaspera i ella li diu que ha
rebut la seva nota que li deia de venir i ho ha fet a corre-cuita.
Li mostra la nota i comprèn que és aquella que
Sal·lusti li va fer escriure i que ell pensà que seria
una dama burlada. Ell intenta per tots els mitjans fer-la fugir però
ella es resisteix.

Llavors torna Sal·lusti
que es burla del seu amor i descobreix la condició de Rui
Blas. Conscient del seu amor vol fer abdicar la Reina i que fugi amb
el seu amant. Humilia la condició real de Rui Blas i la de la
Reina en fer-se amant d’un ningú. Aleshores Rui Blas
s’exaspera i perd la seva serenitat i agafant una espasa arrossega
Sal·lusti que suplica pietat a la Reina. Ella s’encara amb
Rui Blas però aquest ha perdut el món de vista i es
tanca en una habitació amb el noble i no en surt fins haver
comès el crim.

Quan surt Rui Blas torna
a ser l’ànima noble que no vol embrutar la Reina amb la seva
presència. Ella també el refusa. Creu que ha estat un
crim horrible i diu que no el podrà perdonar mai. Quan Rui
Blas sent això pren l’ampolleta i es beu el verí.
Llavors ella ho comprèn tot i es penedeix i li diu que
l’estima. Massa tard ell està morint. Aleshores ella
pronuncia el seu nom real: Rui Blas i ell mor feliç en veure
que ella finalment l’ha estimat tal com era.

EPS.-

HERNANÍ

Ed. Papers on Demand

Edicions a Petició SL

Girona 2005

Trad. Enric Peres i Sunyer


PERSONATGES:

HERNANÍ

DON CARLES

DON RUI GOMEZ DE SILVA

DONA SOL

DUC DE BAVIERA

DUC DE GOTHA

DUCDE LUTZELBOURG

DON SANÇ

DON MATIES

DON RICARD

DON GARCI SUREZ

DON FRANCESC

DON JOAN D’HARO

DON GIL TELLEZ GIRÓ

Tres CONJURATS

Un MUNTANYENC

IAQUEZ, el patge

DONA BEATRIU DUARTE

Una DAMA


ACTE PRIMER

Dona Beatriu vetlla la
cambra de la seva senyora Dona Sol. Espera l’estimat de la jove. De
sobte es presenta un home tot tapat que es descobreix i li ofereix
diners perquè l’amagui. La dona dubte però accepta
els diners i l’amaga dins d’un armari.

Entra Dona Sol frisosa,
al poc ho fa Hernaní, amarat per la pluja. Ella el vol
complaure però ell l’esquiva gelós de l’oncle de la
jove que va veure com la rondava. Ella en treu importància
perquè és un vell. El noi replica que s’hi casarà,
però. Dona Sol puntualitza que per ordre del rei. Hernaní
confessa l’odi al rei perquè va fer matar el seu pare. Per
això viu proscrit amb altres pròfugs. Ell rebla la seva
gelosia i ella li ofereix fugir. Primer ell no vol però
després s’hi avé i queden per l’endemà a la
nit i acorden un cert senyal. De sobte es fa present l’home amagat
a l’armari. Les dones criden i el noi s’hi encara amb l’espasa.
Fora, la gent de la casa es desvetlla i se sent el brogit que
s’acosta. Entren el vell oncle Rui Gomez De Silva i els seus. El
vell creu ser objecte d’una burla per part dels dos homes a
l’habitació de la seva neboda i els repta a lluitar però
el misteriós home del començament es descobreix: és
el rei Don Carles. Tots li reten homenatge i comenten que ben aviat
serà molt més que rei: serà l’emperador i
surten de l’habitació a fer-li els honors. Tots, llevat
d’Hernaní que ha quedat en un racó.

Tot sol clama venjança
i s’assegura que no el deixarà de petja.


ACTE SEGON

En un pati dels Silva Don
Carles i uns dels seus prohoms esperen la sortida de Dona Sol.
Acorden que en arribar el jove Hernaní el matin. Don Carles fa
el senyal dels dos joves i entra Dona Sol.

En veure el rei vol fugir
però aquell la reté. Quan és a punt de forçar-la
entra Hernaní.

El jove enamorat confessa
que els seus han reduït els homes del rei. Es provoquen però
finalment Hernaní cedeix i deixa fugir Don Carles.

Dona Sol vol que Hernaní
també fugi amb ella. Ell dubta del futur que li pot oferir.
Tan s’entreté que se senten altre cop els de la casa i la
noia el fa fugir amb un bes.


ACTE TERCER

Una sala plena de retrats
dels avantpassats Silva. El vell festeja la neboda oferint-li un
collar. Ell es plany de la seva diferència d’edat, però.
Ella replica que potser ella pot morir primer, encara. De sobte
anuncien l’arribada d’un peregrí. El vell diu a Dona Sol
que aprofiti per emprovar-se el vestit del casament. La noia surt.

Entra el peregrí
que és Hernaní disfressat. El vell Rui Gomez li ofereix
tota l’hospitalitat de l’hoste.

Torna Dona Sol guarnida
de núvia. Hernaní embogeix i es descobreix clamant que
qualsevol dels criats pot cobrar la recompensa que ofereixen pel seu
cap. El vell Silva al·lega que ningú el tocarà
mentre sigui el seu hoste per això es veu forçat a
armar el castell per si algú de fora el reclama.

Els dos joves sols tornen
a debatre amb la gelosia d’Hernaní i les justificacions de
Dona Sol. Ell no la creu però finalment Dona Sol li mostra,
dins d’un cofret, el ganivet amb el que es volia matar abans del
casament. Llavors ell la veu fidel i s’abracen.

Aleshores torna el vell i
els veu. Aquest cop veu la traïció amb els propis ulls.
Hernaní vanament vol fer-li comprendre llur amor. La noia s’hi
afegeix i aleshores el vell cau en un estat d’ofuscació
zelosa irrefrenable. Hernaní pel seu honor se li ofereix pel
càstig que cregui més oportú. El vell es debat
amb el seu honor ancestral i el seu afany venjatiu. Un patge anuncia
l’arribada del rei. Finalment el vell baró decideix ocultar
el jove en un amagatall rera un quadre d’un avantpassat.

Entra el rei enfurismat
per haver-se trobat el castell armat contra ell. Sap que hi ha
Hernaní i reclama el seu cap. El vell ho reconeix. El rei
insisteix però el baró s’encaparra en anar-li
mostrant un i cadascun dels quadres dels seus avantpassats. La ira
del rei creix i el vell continua el seu guiatge. El rei l’amenaça
en empresonar-lo com irresistible. El baró no decau. Aleshores
el rei el fa triar: o Hernaní o s’endurà Dona Sol. El
vell, davant del quadre que és el cau d’Hernani, dubta però
finalment prefereix honorar la seva obligació d’hoste. El
rei s’enduu la noia i surt. Rui Gomez pren unes espases d’una
panòplia.

Surt del seu amagatall
Hernaní. El vell li fa triar una de les espases. El noi s’hi
nega i demana veure la noia abans de morir. El vell comprèn
com d’inaudible és l’amagatall i li confessa la veritat.
Aleshores Hernaní li diu mil pestes per fer-lo comprendre que
el rei s’ha sortit amb la seva: estima la noia. Rui Gomez comprèn
l’engany i vol venjar-se. Hernaní s’ofereix a ajudar-lo i
quan l’hagin mort serà seu per perpetrar el seu càstig.
Li dóna un corn perquè el faci sonar reclamant-lo el
dia que el vulgui matar i ell, fidel a la seva paraula, hi anirà.
Tots dos es juren fidelitat fins aleshores.


ACTE QUART

El Panteó de la
tomba de Carlemany a Aquisgrà. Entren Don Carles i els seus.
Esperen l’arribada d’uns conjurats que es reuneixen allà i
fan plans per matar el rei. Rei per poc temps perquè ja s’està
debaten el seu nomenament o no per ser emperador. El senyal de la fi
de les deliberacions seran tres canonades.

El rei tot sol reflexiona
sobre el lloc i tot el que li comportarà ser emperador així
com tot el que ha significat aquesta figura al llarg dels temps des
de Carlemany. S’amaga dins del Panteó perquè sent
arribar els conjurats.

Tots aquests van entrant
amb una salutació ritual. Comencen a donar les seves raons per
matar el rei i possible emperador però decideixen que un
d’ells serà l’escollit i així més eficaç
i segura la mor de la seva víctima. Ho fan escrivint el nom
del triat i dipositant-lo en una de les urnes del Panteó.
L’escollit és Hernaní que es descobreix, com també
ho fa Rui Gomez, un altre dels encofurnats conjurats. Rui Gomez li
reclama el dret perquè li deu la vida. Hernaní s’hi
nega perquè això és la seva venjança i no
té res a veure amb l’altra afer. Mentre discuteixen sona una
canonada, després una altra i encara una altra.

Apareix el rei i crida
els guardes que els encerclen. També entra Dona Sol que parla
amb Hernaní ensenyant-li el punyal. Els prohoms feliciten
l’emperador. Ell vol enllestir amb els conjurats i els fa prendre,
separant els de més rang de la resta que seran salvats. Dona
Sol s’alleuja pensant que així Hernaní queda exempt.
Però llavors aquest, avançant-se s’encara amb
l’emperador i li etziba tots els seus càrrecs. Representa
que és l’antic Príncep del regne d’Aragó que
tothom pensava extingit. Dona Sol es desespera i suplica
misericòrdia. Don Carles la fa alçar i l’ofereix a
Hernaní perquè comprèn que mai podrà
gaudir del seu amor i, aleshores, en un gest sorprenent perdona tots
els conjurats com a gràcia pel flamant nomenament. Rui Gomez
però no ha perdonat. Tots surten menys Don Carles.

Tot sol manifesta que
ell, que havia demanat consell de com actuar, ha estat imbuït
per l’aura de Carlemany tan proper, que davant l’acció li
ha aconsellat la clemència.


ACTE CINQUÈ

Al palau d’Aragó
on els convidats a les noces dels joves fan xerinola però es
pregunten qui deu ser un misteriós personatge que resta
encofurnat a part.

Entra la parella i tots
els feliciten i els deixen sols.

Hernaní i Dona Sol
finalment es manifesten el seu amor però aleshores sona un
corn lluny i el jove es trasbalsa. Fa anar Dona Sol a buscar un
guariment i es disposa a acudir a la proclama fatal.

El noi tot sol pensa que
potser el vell ha marxat i l’ha perdonat.

Aleshores apareix Rui
Gomez disfressat del misteriós personatge. Li reclama la seva
promesa i li ofereix verí o l’acer. El jove tria el verí
però després li suplica una treva fins l’endemà.
El vell replica que els joves actuals tenen en molt poca estima la
paraula donada. Hernaní agafa el verí.

Entra Dona Sol i exigeix
veure què amaga Hernaní. Després d’un
forcejament li pren el flascó i davant l’astorament dels dos
homes se’l beu. Llavors el jove li exigeix la seva part i ella li
lliure la resta. Se la beu. El vell restà commogut però
és massa tard. Els joves amants moren abraçats pel
dolor. Ell resta sol i condemnat es mata.

EPS

Normal
0
21

Normal
0
21

MARION DE LORME

 

PERSONATGES

MARION DE LORME

DIDIER

LLUÍS XIII

El marquès de SAVERNY

El marquès de NANGIS

L’ANGELY, el bufó reial

El senyor de LAFFEMAS

El Duc de BELLEGARDE

 

    
Oficials al servei del d’Anjou:

El marquès de BRICHANTEAU

El comte de GASSÉ

El vescomte de BRONCHAVANNES

El cavaller de ROCHEBARON

El comte de VILLAC

El cavaller de MONTPESAT

 

       
Comediants de província:

SCARAMOUCHE

GRACIÓS

TALLABRAÇ

 

Un PREGONER

El capità QUARTENIER de Blois

Un CARCELLER

Un ESCRIBÀ

Un CONSELLER

Senyora ROSA

Senyors del Rei

OBRERS

Més COMEDIANTS de les províncies

GUARDES, POBLE, GENTILHOMES, PATGES

 

 

ACTE
PRIMER

Saverny i Marion. El primer vol saber
perquè ella ha marxat de París i ha deixat tants cors trancats. Ella espera
algú i se’l vol treure de sobre. Ho aconsegueix.

Entra Didier es juren amor. Ell li explica
que va quedar orfe i el cuidà una vella i que en morir restà sol i només va
trobar amargor entre els homes, però que amb ella se sent salvat. Li demana que
es casi amb ell. Ella contesta que no pot. Ell s’enfada i mirant allò que ella
llegia abans no arribés ell veu que és un llibret que li van fer els cortesans
i que Saverny li havia deixat. El títol parla de Marion de Lorme i ell en
renega com a dona de mala vida. Quan ella es vol explicar senten un dring
d’espases i Didier salta del balcó per ajudar al que estan atacant. Resulta ser
Saverny que, un cop foragitats els seus atacants, puja al balcó de Marion amb
Didier.

Saverny dóna les gràcies a Didier i li
demana el nom. L’altre li diu que és Didier i prou, sense el títol i enutjat el
commina a marxar. Saverny saluda a Marion i la reconeix. Didier agafa el llum i
el fa sortir. Ambdós surten.

Marion i la dida parlen de l’home que ha
rebut si era ric, galant no. Simplement que ella l’estima.

 

ACTE
SEGON

En una plaça els cortesans conversen sobre
la situació política i també critiquen el nou teatre que fa Corneille a qui
titllen de burgès. També es queixen que el cardenal Richelieu hagi fet prohibir
els duels i que castigarà els dualistes que enxampin. Assisteixen a un bàndol
que ho diu. Creuen l’escena Marion i Didier pel fons.

Entra Saverny els explica que encara busca
el seu salvador i quan el trobi li tornarà el favor.

Mentre informen Saverny de la nova llei de
duels entra vagarívol Didier, aquell li vol fer llegir el cartell que ha clavat
el pregoner i en negar-s’hi el repta a un duel. Quan són a punt.

Entra Marion, els veu i crida, cosa que
alerta la guàrdia que pretén detenir els infractors. Saverny es fa el mort i
els seus companys cortesans se l’enduen. La guàrdia pren Didier mentre
aconsellen Marion que l’oblidi.

Ella sola sense entendre res. L’Angely li
ho explica mostrant-li el rètol. Ella li explica qui és i li diu que anirà a
demanar clemència al rei. surt a l’encalç de Didier. L’Angely en recull
l’espasa i surt.

 

ACTE
TERCER

Parlen: Saverny, disfressat de soldat, amb
Laffermas, un gran home de llei. Saverny menteix sobre la seva identitat
aleshores veuen passar el seu oncle, afeblit pel dolor, el marquès de Nangis.

Brichanteau diu, a cau d’orella a Saverny
que sobretot no es descobreixi. Saverny pateix pel dolor del seu oncle que es
pensa que és mort. Brichanteau percep Laffermas i avisa Saverny que en
desconfiï.

Laffermas es dirigeix al marquès per lloar
Saverny, aquest, pensant que entristeix més que consola el seu oncle fa que
Brichanteau en digui mal. Brichanteau es va animant fins que el propi Saverny
l’ha d’aturar. Laffermas anuncia al marquès que penjaran l’assassí del seu
nebot. En diu el nom: Didier. Quan ho sent Saverny comprèn que és l’home que
cerca per donar-li les gràcies. Entra un patge. Porta una carta per Laffermas.
Aquest li pren. El patge diu que hi ha uns comediants que demanen asil.
Brichanteau ordena que se’ls allotgi allà prop i fa sortir Saverny per preparar
el seu enterrament.

Laffermas llegeix que Didier, ajudat per
Marion s’ha escapat. Surt a cercar-lo.

Entren els comediants, entre ells, Marion i
Didier. Els acomoden. El patge surt. Scaramouche reparteix els papers. A Marion
li farà fer de Ximenes i Dider del Matamoros. Entren a sopar.

Resten els enamorat. Didier es plany
d’arrossegar Marion a un abisme. Ella li replica que vol estar amb ell. La
criden a dins. Entren Saverny i Laffermas. Saverny reconeix Marion i li ho diu
a l’altre, aquest prepara un parany per enxampar-los. Dider  els veu de lluny estant però no comprèn res.
Un dels actors diu a Saverny que aquell home és company de la dona. Saverny
aleshores ho comprèn tot.

Parlen tots dos. Es reconeixen. Didier li
demana el fermall. Mentre el mira Saverny comenta quants amants ha tingut
Marion, fins i tot ell. Didier és a punt d’esclatar quan entra Laffermas. Tots
dos surten.

Laffermas pensa com ho pot fer per enxampar
els fugitius. finalment té una pensada i fa entra tots els comediants.

Els fa representar el fragment que ells
triïn.  Marion en fa un de El Cid de
Corneille. Didier, simplement, es descobreix, enfadat com està amb Marion.
Abans de res, Saverny també ho fa i quan el seu oncle el vol protegir,
Laffermas els fa detenir ambdós per haver infringit la llei de batre’s.

 

ACTE
QUART

El marquès de Nangis representa que ha
demanat un seu company de la cort, el duc de Bellegarde que intercedeixi en
favor del seu nebot. Aquell li diu que aviat vindrà el rei i que ho farà,
aleshores li farà un senyal perquè s’acosti.

Entra Marion un alabarder li demana el
passi. Ella insiteix que vol veure el duc. Un mosqueter la deixa entrar.
Aleshores surt d’una cambra Laffermas amb un rotlle segellat.

Sorpresa mútua. Laffermas li mostra l’ordre
d’execució signada pel rei mentre li diu si el vol. Ella el refusa i surt
dient-li que potser un dia en voldrà més.

Ella parla amb el duc. Li demana plorant
que la deixi parlar amb el rei. El duc l’amaga fins que li faci un senyal.

El duc atén els cortesans, entre ells
l’Angely, el bufó reial, a qui demana qui és en Lafffermas. El bufó li ho diu i
li presenta. Entra el rei.

Els cortesans deixen sols el rei i el duc.
El rei es queixa de la fama que li dóna el cardenal i se sent com un no res. Li
agradaria que la gent el veiés com a rei. El duc fa el senyal entren els
amagats.

Demanen gràcia al rei, cadascú al seu torn,
però el rei no cedeix. El duc surt desesperat. Marion resta arraulida i
abatuda.

Marion silenciosa. L’Angely mira
d’entabanar el rei al seu favor. Finalment li diu que eren dos falconers molt
bons i el rei s’avé a salvar-los i encarar-se a la voluntat del cardenal de qui
ha dit totes les coses dolentes que en pensa.

 

ACTE CINQUÈ

Uns manobres treballen demolint un mur de
palau. És per aixamplar el pas per on ha de passar la llitera del cardenal a fi
de veure l’execució dels dos joves duelistes. Comparen el cadafal d’aquests
senyors amb els on pengen els pobres. Entren Laffermas i els dóna unes ordres.
Acaven i surt. Entra Marion.

Hi ha una guixeta. Elkla hi ensenya el
paper que ha de salvar l’execució. Laffermas li mostra una de més recent que la
contradiu, però si vol oferir-se-li, com abans en tenia costum, els salvarà.
Ella dubte, finalment cedeix i surten.

Entra Didier i Saverny custodiats. Didier
abatut. Saverny conversa amb el carceller a qui envia el seu oncle per
ajudar-lo a escapolir-se. Només en pot salvar un i Saverny vol que salvi
Didier. El carceller diu que el seu oncle el mataria. Així doncs cap dels dos.

Entra un carceller. Els comunica que els
tallaran el cap enlloc de penjar-los. Didier continua amb les seves reveries.

Didier i Saverny conversen de que cal tenir
força i ser valents. Sobretot Didier que mira de donar coratge a l’altre quan
se n’adona que s’ha dormit. Pensa que és millor morir abans d’odiar tot el que
s’ha estimat. Entren Marion i el carceller amb un paquet que conté una
disfressa.

Marion s’eixuga el bes de Laffermas i quan
veu Didier s’hi llança als genolls. Li ofereix el paquet de la disfressa i diu
que quan soni el canó arribarà el cardenal. Ella amb pressa, ell a poc a poc.
La fa mirar-li als ulls. Ella dubta si li veu el petons de l’altre. Li diu que
sempre ha fet el que ell ha volgut i que ara vol que li faci cas. Li demana el
seu nom. Ell li diu: Maria. Ell li diu Maria o Marion. Ella li suplica clemència
i ell li demana quan s’ha prostituït per a poder flanquejar totes les
seguretats fins allà. Ella replica que ho ha fet per salvar-lo. Ell li diu que
s’ha aprofitat de la seva candidesa que li hauria hagut de dir qui era. No vol
fugir. L’únic lloc on fugirà serà a la tomba. 
El carceller els recorda que es fa tard. Entren els botxins i els
soldats.

L’escrivent els dóna un paper per signar.
Saverny desvetllant-se encara té temps de corregir-los les errades. Els dos
joves s’abracen. Ella demana que l’abraci, també. Ell finalment consent, perquè
l’estima encara. Ell li demana que el perdoni per haver-la fet patir i pel que
patirà. Ella suplica mercè. Fins i tot l públic. El carceller diu que encara
pot demanar gràcia al cardenal. De cop, entra la llitera amb les cortines
tancades. Ella suplica i una veu diu que no hi ha gràcia. La gent surt i la
llitera també. Ella resta sola i es demana si ha estat un somni. Al cap de poc
torna la gent i la llitera. Ella diu crida que ha vingut l’home vermell.

 

 

 

 

Tribulet

 

Normal
0
21
false
false
false
MicrosoftInternetExplorer4

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}

EL REI ES DIVERTEIX

 

ACTE PRIMER

El rei confessa a un cortesà que sortint de Missa ha
conegut una noia que li ha agradat però ha de ser un secret.

Entren més cortesans i Tribulet. El rei festeja la dona
d’un d’ells i Tribulet se’n fot.

Els cortesans comenten entre ells l’odi que tenen al
bufó. Un d’ells els diu que Tribulet visita una dona de nits. Decideixen
parar-li un parany.

El rei diu al bufó els plans que té la seva germana per a
que es culturitzi. L’altre li treu del cap. Després fa posar els cortesans en
contra seva per a fer riure el rei. Tornen a comentar si hi pot haver una dona
que l’estimi tan sols per l’home que és. Es burla del marit de la dona
festejada abans pel rei. Els cortesans acorden trobar-se allà on va Tribulet de
nits. Un vell demana audiència. El rei no el vol veure i el bufó el convenç
perquè el deixi passar.

Entra el vell a qui el rei ha ultratjat dona i filla.
Tribulet se’n fot. El vell els maleeix a tots dos. Se l’enduen presoner.

 

ACTE SEGON

Fosc. Tribulet va cap a casa i topa amb un home
(Saltabadil) que se li ofereix per solucionar qualsevol problema que molesti la
seva dona. Dóna serveis amb l’espasa per diners. Tot és observat, sense que els
ho sàpiguen, pels cortesans. Saltabadil diu que pot matar pel carrer o disposar
de casa seva mateix amb ajut de la seva agraciada germana. Li dóna l’adreça i
s’acomiaden. Un dels cortesans ho anota per si ho necessita.

Tribulet tot sol es plany de la maledicció del vell, de
la seva feina pel que té de cruel de fer riure mentre el corrou la
desesperació.

Tribulet, la seva filla Blanca i la dida. Tribulet
obsessionat perquè no surti. Ella diu que només va a missa. Li retreu que no
coneix ni el nom del seu pare ni què fa. Ell sobreprotegint-la. S’assegura que
la dida no la deixi anar enlloc ni que deixi entrar ningú i se’n va. El rei
aprofita la seva sortida per entrar i amagar-se darrera un arbre.

Blanca i la dida parlen del jove que la noia ha vist
molts cops a missa i que estima. La dida descobreix el rei darrera l’arbre i
aquest li dóna diners perquè calli . Ella ho fa i tot seguit aixalia Blanca
perquè l’afalagui inconscientment als atributs que li troba, mentre a cada nou
afalac el rei posa més diners a la mà de la dida. Quan se li acaben no hi ha
més afalacs. Llavors el rei es fa visible i la noia astorada demana ajut, la
dida no hi és. El rei prova de seduir-la i ella el refusa. Ell li fa amoretes,
ella el refusa. Li dóna un nom fals. La dida torna dient que ve algú. El rei li
roba un petó i surt amb la dida per  una altra porta.

Els cortesans la veuen des del carrer. La troben
meravellosa. Entra Tribulet. És al carrer i molt fosc. Els cortesans el
conviden a raptar la dona del cortesà ultratjat al primer acte per a dur-la al
rei. Ell s’hi avé i li posen una carota que no el deixa veure ni sentir i ha
d’aguantar una estona. Ho fa. Els altres entren a casa seva. Li rapten la filla
i se’n van. Després quan són fora, se n’adona on és i ho compren tot.

 

ACTE TERCER

Els cortesans li diuen al rei que li han dut la filla de
Tribulet. Ell se n’estranya i ja ensaliva. Els deixen sols.

El rei la vol seduir. Ella no compren on és i es pensa
que és el noi que va conèixer però descobreix el seu error. Vol fugir i entra
ala cambra del rei i s’hi tanca. Ell amb una altra clau la segueix.

Tornen els cortesans i comprenen on són els joves. Entra
Tribulet i decideixen no dir res. Tribulet vol saber on és la seva filla i
només rep burles dels altres. Per fi, en provar la porta de la cambra, tots li
barren el pas i ho compren tot. Forcejant per entrar els suplica el deixin
passar i per fi surt Blanca. Ell l’abraça i la noia esmaperduda li diu que ha
perdut l’honradesa. Ell trasbalsat demana que els deixin marxar.

Tribulet arrenca a Blanca el permís  de
venjar-se.  Ella, a part, encara estima el rei. Pel costat passen uns
soldats que duen el vell a la presó que també clama venjança. Tribulet diu, des
de l’altre costat diu que la resposta a la seva maledicció ja està en marxa.


 

ACTE QUART
Casalot de Saltabadil i Magdalona, prop dels Sena. Ha confessat que encara estima el rei al seu pare i ell li



Aquesta entrada s'ha publicat dins de TEATRE i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *