Friedrich Schiller

 

 

GUILLEM TELL

Friedrich Schiller. Teatre

Ed. 62 MOLU, 23. Barna. 1983

PERSONATGES

HERMANN GESSLER, governador imperial a Schwyz i Uri.

WERNER, baró d’Attinghausen, banderer.

ULRICH
VON RUDENZ, nebot del baró.

Gent de Schwyz:

WENER STAUFFACHER

KONRAD HUNN

ITEL REDING

HANS AUF DER MAUER

JÖRG IM HOFE

ULRICH, el ferrer

JOST VON WEILER

Gent d’Uri:

WALTER FÜRST

GUILLEM TELL

RÖSSELMANN, el rector

PETERMANN, el sagristà

KUONI, el pastor

WERNI, el caçador

RUODI, el pescador

Gent d’Unterwalden:

ARNOLD VOM MELCHTAL

KONRAD BAUMGARTEN

MEIER VON SARNEN

STRUTH VON WINKELRIED

KLAUS VON DER FLÜE

BLURKHART AM BÜHEL

ARNOLD VON SEWA

…..

PFEIFER DE LUCERNA

KUNZ DE GERSAU

JENNI, minyó pescador

SEPPI, rabadà

GERTRUDIS, dona de STAUFFACHER

EDUVIGIS, dona d’en Tell i filla de FÜRST

BERTA VON BRUNECK, una rica hereva

Pageses:

ARMGARD

MECHTHILD

ELSBETH

HILDEGARD

Fills d’en Tell i Eduvigis:

WALTER GUILLEM

Soldats:

FRIESZHART LEUTHOLD

…..

RUDOLF

DER HARRAS, cavallers de Gessler

JOAN EL PARRICIDA, duc de Suàbia

STÜSSI, guardatermes

EL TORO D’URI

MISSATGER IMPERIAL

CAPATÀS DE LES OBRES

MESTRE PICAPEDRER, FADRINS I MANOBRES

NUNCI PÚBLIC

GERMANS DE LA CARITAT

SOLDATS DE CAVALLERIA DE GLESSLER I DE LANDENBERG

CAMPEROLS,
HOMES i DONES dels cantons.

ACTE PRIMER

Mentre s’acosta una tempesta, vora el llac, un barquer i un pastor veuen algú que arriba corrents. És un home que ha mort un batlle que volia abusar de la seva dona. Demana al barquer que el passi a l’altra riba perquè l’encalcen els soldats. El barquer s’hi nega per por de les ones. Arriba en Tell i demana provar-ho ell. Arriben els soldats, quan veuen fora del seu abast el fugitiu maten el bestiar i cremen la casa dels que s’han quedat a terra, mentre es demanen quan trigarà a venir el salvador del seu país.

N’Stauffacher i la seva dona parlen de l’odi que li té el batlle. La dona li aconsella que és hora de rebel·lar-se per les armes i que d’altres l’ajudaran. L’home sorprès hi consent. Arriben el fugitiu i Tell que recomana al pròfug posar-se en mans d’ Stauffacher.

Una plaça. Els treballadors construeixen el que serà una presó. Arriba Tell i Stauffacher li aconsella que se’ls uneixi. Tell replica que tot sol va més bé però si el necessiten vindrà. Quan surt el nunci del batlle llegeix una proclama conforme tothom que passi ha de saludar el capell del batlle penjat al capdamunt d’un pal. Tothom diu que és una ignominia. Cau la bastida que feien i mata un treballador. Berta vol pagar diners per ell però desisteix davant del rebuig general.

Una reunió de conspiradors. N’arriba un i tots s’amaguen. Parlant amb l’amo de la casa el nou explica el mal que ha patit el pare d’un dels amagats que surt i vol venjar-se. Decideixen tots que s’han d’unir per anar contra els tirans.

ACTE SEGON

El vell baró d’Attinghausen intenta convèncer vanament al seu nebot que ha de romandre a la terra que és seva i no buscar la glòria a la cort imperial. Descobreix que està enamorat d’una cortesana i no el pot retenir. Ho veu tot perdut finalment.

Els rebels es reuneixen en una vall al voltant del foc. Oblidant les diferències parlen. Aquell que ho fa entra al cercle. Acorden que durant la festa que se sol fer per dur regals al batlle hi aniran armats i d’amagat i els faran fora tots de les fronteres.

ACTE TERCER

A casa d’en Tell. Estampa de família. La dona i dos fills. En Tell diu que vol anar a veure son pare al poble. Un dels nens el vol acompanyar. Malgrat els precs de la dona perquè el batlle correrà per allí i tem la reacció d’en Tell, el seu home no li fa cas i s’hi encaminen.

Rudenz, el nebot del baró i la seva estimada Berta s’han separat dels caçadors nobles i ell li declara el seu amor.
Ella el refusa perquè s’entesta en rebutjar i trair els seus compatriotes, a més l’emperador la vol treure de les seves terres i portar-la a la cort per a prometre-la a un noble. Ell es repensa i, abans que tornin els caçadors, li promet posar-se al costat del seu país.

La plaça del poble. Dos guardians del barret comenten que ningú passa per allà. Tothom fa marrada. En Tell i el seu fill hi passen, distrets per les preguntes del fill són aturats pels guardes per obviar la reverència. Se’l volen endur a la presó. El poble s’hi aplega i arriba el batlle que coneixedor de la fama d’en Tell l’obliga a disparar una fletxa de la ballesta a una poma que col·loquen al cap del seu fill. Berta mira de convèncer el batlle però tot és inútil. Rudenz s’encara amb el batlle: demana clemència per en Tell. El batlle no escolta ningú. Mentre en Tell ha llençat la fletxa i ha partit la poma. El fill la hi porta content. El batlle demana en Tell perquè s’ha amagat una segona fletxa i li garanteix la vida sigui quina sigui la resposta. Tell li respon que si hagués fallat la segona fletxa hauria estat per a ell. El batlle el fa detenir i se l’emporta presoner.

ACTE QUART

Un pescador i el seu fill observen una tempesta al llac. Hi veuen la barca del batlle amb en Tell pres lluitant contra l’oratge. Al poc apareix en Tell tot sol. Els explica que el van deslligar per menar la barca i com ell la conduí prop d’un escull i d’allà va saltar a la riba mentre enviava d’un cop de peu la barca altra cop al mig del llac. Demana com anar a un cert lloc i el fill del pescador l’acompanya.

Enmig la vetlla del baró moribund entra la dona d’en Tell i abraça el seu fill. Els acusa a tots que no hagin impedit l’empresonament del seu home. El baró es deixondeix i demana pel nebot el vol beneir abans de morir. Els recomana que restin junts i mor. Aleshores arriba el jove baró i es lamenta no haver-lo vist viu. Anuncia a tots que ara és dels seus i que està penedit i que cal que s’aliïn per tal de salvar en Tell. Primer no s’hi avenen però a la fi acorden esperar el senyal d’una foguera.

En Tell espera el batlle enmig d’una fondalada. És un lloc de pas. Un passavolant li diu que té un posat trist que vagi amb ell a un casament que s’alegrarà. En Tell espera. Una avançada avisa que el batlle ve. Una dona s’interposa al batlle i li demana justícia pel seu home empresonat; amb llurs fills s’estira al mig del camí. De cop, la fletxa d’en Tell traspassa el cor del batlle que cau moribund. Arriba més gent, els soldats diuen que han d’anar a guardar la fortalesa. Venen uns frares i canten una cançó pel mort.

ACTE CINQUÈ

La fortalesa d’Uri. Per tot es veuen senyals lluminosos de la salvació i ells també s’hi  afegeixen i volen fer caure la fortalesa. Arriba un missatger i explica com el nou baró va salvar la seva estimada.

Entren uns amb restes d’aquella bastida i el barret del batlle tot cridant consignes de llibertat. Decideixen conservar el barret com a símbol.

Porten la nova que el nebot de l’emperador l’ha mor, també missatge de la vídua de l’emperador que espera no apleguin els caps dels assassins del seu marit, pels favors que l’emperador els féu. Ell diuen que no en van rebre cap ans al contrari. Finalment es demanen on para en Guillem Tell.

La casa d’en Tell. La dona i els fills l’esperen. Arriba un monjo li donen aigua. De cop torna en Tell. En adonar-se’n del monjo el reconeix com
l’assassí de l’emperador. Tell horroritzat fa sortir els seus de casa. El parricida es vol comparar amb Tell que li confessa que no hi troba similitud i el vol fer fora. El noble diu que no l’importa res i que se n’anirà. En Tell es compadeix i l’altre li ho agraeix però en Tell li aconsella que vagi a demanar perdó al papa i li indica un perillós camí on ha de passar mil penitències fins arribar a destinació. Se separen.

Arriba gent a festejar la victòria. Amb ells els hereus barons es declaren l’amor i donen la llibertat a tot el poble per sempre.

EPS.-

ELS BANDITS

Friedrich Schiller. Teatre

Ed. 62 MOLU, 23. Barna. 1983

PERSONATGES

MAXIMILIAN, comte de Moor

KARL

FRANZ, els seus fills

AMÀLIA, enamorada de Karl

Els següents llibertins i després bandits:

SPIEGELBERG

SCWEIZER

GRIMM

RAZMANN

SCHUFTERLE

ROLLER

KOSINSKY

SCHWARZ

HERRMANN, un noble

DANIEL, vell criat del comte Moor

EL CAPELLÀ MOSER

UN CAPELLÀ

UNA COLLA DE BANDITS

– L’acció a Alemanya –

ACTE PRIMER

Franz vol entabanar el seu propi pare sobre Karl, el seu germà. Li diu que el seu altre fill s’ha convertit en un bandit monstruós autor de mil i una malifetes. El pare el creu i deshereta Karl.

Simultàniament Karl i uns amics barrilaires decideixen convertir-se en bandits con a rebuig de la seva societat.

Ara Franz mira de engatussar Amàlia, l’estimada de Karl, de la crueltat d’aquest, però aquest cop la noia li descobreix la mentida amb un fals missatge pòstum del seu xicot a Franz, abans de partir, que es fes càrrec d’ella. Franz l’únic que vol és l’herència del germà i la xicota. El fa fora.

ACTE SEGON

Franz sol, es queixa de com l’afarta el seu pare i cerca la manera de donar-li mort. Entra Herrmann i aquell li recorda tot el que li ha fet Karl: prendre-li la xicota i humiliar-lo a part d’alguna mentida més i així aconsegueix donar la falsa mort de Karl al seu pare.

Franz i Herrmann, aquest disfressat, es presenten al llit de mort del vell Moor i Amàlia i Herrmann els explica que Karl ha mor. Desesperat el vell mor fent-se culpable d’haver-lo llançat a la desesperació.

Al bosc Spiegelberg i un altre fan barrila sobre les seves dolenteries com a bandits, sacrilegis a monges, etc. Arriben altres i diuen que han agafat un d’ells. Al cap de poc arriben amb en Moor, el capità que l’ha salvat. S’indigna quan li diuen que han mort criatures. Arriba un capellà missatger dels soldats que els envolten perquè lliurin el capità però el fan fora i es disposen a defensar-lo fins la mort.

ACTE TERCER

Amàlia es plany de la seva soledat. Franz la vol atreure a un convit, primer de bones maneres però cansat del seu refús pren males maneres fins i tot la vol forçar. Amàlia li pren l’espasa i el fa fora. Entra Herrmann i li diu, encara que no el vol escoltar, que Karl i el vell Moor són vius. Ella roman astorada.

Els bandits i Moor es lliuren al repòs. Ell comença a divagar de l’abandó en el qual es troba. No el poden consolar. Arriba un jove i es vol enrolar amb ells. Moor li nega tot permís però quan el noi li conta la seva història on surt una noia que es diu com la seva estimada alguna cosa el fa saltar per anar-hi al moment.

ACTE QUART

Moor amb recança per la incertesa torna al seu país. Franz sospita que el seu visitant és el seu germà i obliga Daniel, el vell criat a enverinar-lo en contra de la seva voluntat.

Es troben Daniel i Karl aquell li diu que el coneix i li recorda un munt de coses de la infantesa. Karl es descobreix i Daniel se’n va segur d’afrontar el seu càstig per no odiar el seu germà. Sabedor de la maldat del germà i no podent matar-lo Karl decideix marxar. A darrera hora però vol sentir la veu de la noia.

Amàlia al jardí lluita pel desig d’estar enamorada del nouvingut sense saber que és en Karl. Arriba al jardí. Parlen. Ella li confessa que està trista pel seu amor perdut. Ell que també estima una altra Amàlia i que tem que no l’estimarà perquè s’ha convertit en un assassí. Ella li diu que el seu no ho serà mai. Ell s’entristeix. Ella canta endolcida.

Els bandits parlen del capità que va marxar tan trist. Spiegelberg conxorxa amb una altre per matar-lo. Schwarz els sent i el mata. Arriba el capità i s’hi emprenya. Tots els bandits es posen a dormir. Karl vetlla i canta. Sent que s’acosta Herrmann que va a la torre del mig de l’escena i que parla amb algú que és a dins.
S’apropa i fa sortir el de la torre. Resulta ser el seu pare empresonat en vida. El pare li conta la història del seu captiveri i Karl enfollit envia Schwarz a cercar el seu germà i que el porti al seu davant.

ACTE CINQUÈ

Franz corre esperitat pel palau. Ha somniat. Daniel que volia fugir el sent, i l’obliga a sentir el seu malson. Fa que cridi un capellà. Ve el capellà i hi ha una lluita dialèctica per demostrar l’existència del pecat i la redempció. El capellà aconsegueix espantar Franz i surt. Se sent que arriba l’assassí que el busca i ell cada cop més espantat es mata. Quan el batlle arriba el troba mort i s’engega un tret.

El bandit Moor i el seu pare parlen. Mentre un espera el retorn dels que han anat a cercar Karl, el seu pare es lamenta per la desgràcia del seu segon fill. Arriben els enviats i li diuen que l’han trobat mort. Ell es creu alliberat de voler fer mal al seu pare, llavors entra Amàlia que se li abraça, ell creu que no el perdonarà pel fet de ser un bandit, però ho fa. Karl vol deixar-ho tot i tornar a casa amb la noia però els bandits li recorden la seva promesa. El jove refusa Amàlia com a compliment del jurament i ella li demana que la mati. Karl la mata abans que cap altre ho faci i decideix lliurar-se i donar la recompensa a un pare de deu fills.

EPS.-



Aquesta entrada s'ha publicat dins de TEATRE i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Friedrich Schiller

  1. wowgold diu:

    wow gold:wow gold,wow gold website:wow gold tks

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *